Rere una pancarta en la qual es podia llegir "Compliu l'horari de la Biblioteca aprovat" els joves han reclamat que la Regidoria de Cultura compleixia l'acord i no deixe passar més temps, ja que això va en contra dels seus estudis.
El ple de l'ajuntament va aprovar el gener de 2010 una moció amb el suport de tots els grups polítics en la qual es decidia equiparar l'horari d'exàmens de la Biblioteca de la Canyada amb el de la Cova Gran, és a dir, de 9 h a 22 h de dilluns a diumenge. Això no s'està complint, doncs només s'ha ampliat l'horari de 20 h a 22 h durant tota la setmana i el mateix horari als caps de setmana, però continua obrint-se a les 10 del matí, estant tancada els dilluns al matí i tots els dies de 14 h a 17h.
Un membre de Joves Compromesos, el grup convocant, ha ressaltat en la lectura del manifest que "ha quedat demostrada la necessitat d'un bon horari per a la biblioteca de la Canyada és una realitat, entre altres coses, perquè hi ha molts joves que l'omplen dia a dia, perquè la Cova Gran queda lluny i és xicoteta per a tots els estudiants que hi ha a Paterna i, a més, no és fàcil desplaçar-se des d'ací".
A més, molts dels presents en la concentració han presentat instàncies per Registre d'entrada sol·licitant que es compleixa la moció de forma immediata.
És decebedor que el nostre Ajuntament no haja complit amb les seves obligacions aprovades en el ple encara quan van recolzar aquestes mesures amb els vots de l'equip de govern i que ara intenten regatejar amb l'horari de la biblioteca necessari per als joves. No ens serveixen les excuses que no hi ha pressuposat per complir-lo, ja que quan es van aprovar aquestes mesures ja es va tenir en compte el seu cost i alhora si que disposen de diners per a altres menesters de menor importància.
Quantes vegades escoltem els joves la necessitat de treure bones notes o ser estudiosos, però amb actituds com aquesta es reflecteix el poc interès per donar-nos facilitats a l'hora d'estudiar.
Per tot això, el grup de joves concentrat he decidit que no cessarem en el nostre intent per aconseguir que es compleixca amb l'aprovat i realitzaré més protestes si és necessari per impedir que el que es va aprovar en el ple no quede en paper mullat, ja que es governa a cop d'accions i no de titulars.
A gener d'aquest any, Joves Compromesos amb Paterna vàrem proposar als grups polítics del ple de l'Ajuntament de Paterna que aprovaren una moció amb els següents punts:
1. Que s'estengués l'horari d'exàmens que hi ha a la Biblioteca de la Cova Gran (Paterna Centre) també a la Biblioteca de la Canyada: de dilluns a diumenge de 9.00 h a 22.00 h de forma ininterrompuda.
2. Que hi hagués horari especial d'exàmens també en altres barris de Paterna.
3. Que s'equiparés l'horari habitual de la Canyada amb el de la Cova Gran (de matins de 9.00 a 14.00 i per les tardes 17.00 a 20.00 tots els dies feiners).
4. Que s'ampliessin els horaris habituals de les agències de lectura, que en l'actualitat són molt reduïts.
La moció va ser aprovada sense cap problema, amb l'excepció de que els punts 2, 3 i 4 es durien a terme si havia pressuposat suficient, i en cas de que no es realitzaria a partir de 2011.
Sembla que a l'Ajuntament se li havia oblidat dur a terme la proposta aprovada, però ja ens hem encarregat de recordar-s'ho i A PARTIR DEL PRÒXIM DIMARTS 1 DE JUNY COMENÇA L'HORARI ESPECIAL D'EXÀMENS A LA BIBLIOTECA DE LA CANYADA: De 9 h a 22 h de forma ininterrompuda de dilluns a diumenge.
Creiem que aquesta era una necessitat per als estudiants de Paterna i estem molt contents per haver-ho aconseguit.
Esperem que tots ens aprofitem d'aquests nous horaris, ja que en cas que el seu ús sigui reduït probablement l'Ajuntament es replantegi la seva conveniència.
23 d'abril, hem escollit un dia com avui en que els llibres eixen al carrer per contar-vos una interessant iniciativa lectora que existeix al nostre poble des de ja fa uns mesos.
Ahir, com cada penúltim dilluns de cada mes, es va celebrar al Centre Social la Junta de Barri de la Canyada, on els veïns comenten els seus problemes relacionats amb el barri i tracten de rebre resposta per part de l'Ajuntament i demés entitats associatives.
Ahir 6 d'abril les màquines tornaren al barri del Cabanyal per continuar amb la destrucció.
Des d'ací agraïm a tots els qui han treballat i col·laborat per poder truare aquest PRE-FesTúria endavant.
Aquest dimecres 31 de març (abans de las vacances de pasqua) a la Sala XYRock hem organitzat el PRE-FesTúria.
Després de la desoladora resolució de la cimera de Copenhaguen de desembre de 2009 ha quedat clar que si és pels governs dels països amb més rellevància del planeta no podrem fer front al cambi climàtic.
El pròxim dimecres 31 de març (vespra de les vacances de pasqua) celebrarem a la coneguda sala d’Aldaia XYRock el PRE-FesTúria, una nit de bons concerts per a anar calfant motors de cara al festival cultural FesTúria.Pot ser, la mala fama siga el company més habitual dels joves conductors espanyols. Els joves representem vora al 22% de la població total i el 20% de conductors. Malauradament també suposem més del 36% de les morts en carretera i el 42% de ferits greus.
Aquestes tràgiques xifres podrien justificar eixa mala fama, de fet, els accidents a la carretera representen la primera causa de mort dels espanyols menors de 30 anys. Però cal tenir en comte que som els joves qui més hem contribuït a rebaixar les xifres de mortalitat en accidents de tràfic al llarg dels últims anys (al voltant del 64% entre les persones de 15 a 24 anys).
Cal preguntar-se que ha passat per a que s’hagin donat aquests canvis en un grup amb tant de risc. Algunes de les claus són el carnet per punts, les reformes del Codi Penal, l’augment de controls, les campanyes de conscienciació, la millora del parc automobilístic i carreteres, la generalització de la figura del conductor alternatiu i, el que pot ser més important, el rebuig a l’entorn jove de les conductes temeràries.
Als darrers anys, la conducció i l’educació vial han passat a ser temes centrals de debat entre els joves. La bona noticia es que tot i que els conductors joves som molt permeables al missatge de risc, també ho assimilem i ens adaptem millor a la seguretat.
Podem dir que les xifres milloren, però a 2009 moriren 730 menors de 35 anys a les carreteres espanyoles. Per aquest motiu encara cal incidir en la millora dels hàbits de conducció, els quals quan abans és fomenten millor, doncs conduir abans és conduir millor. D’aquesta forma, segons els experts, practicar abans anys acompanyat d’un adult redueix riscos futurs i sinistralitat.
A aquesta qüestió ve a incidir la nova proposta de la DGT de permetre conduir a partir del 17 anys amb coneixements bàsics i acompanyat d’un conductor amb experiència. Aquesta proposta ja és present a altres països europeus i plantejada al nostre país anteriorment. Després d’anys millorant la conscienciació dels conductors, ara és el torn de millorar la conducció des de l’experiència.
Dóna’ns la teva opinió mitjançant comentaris: Quins altres factors creus que han incidit en la millora de la conducció dels joves espanyols? Què et sembla la nova proposta de la DGT? Consideres lògic que amb les millores dels joves conductors les pòlisses dels segurs continuen sent més altes per als conductors sense experiència?
El profesor Monedero define a las sociedades desarrolladas como sociedades con altos niveles de descontento y desconcierto, y yo le añadiría con izquierdas desorientadas. Estas tres “des” explican el auge del populismo de derechas. En España, hoy, todas las encuestas son favorables a los partidos de derecha. Esta es la cruda realidad con la que afrontamos el próximo calendario electoral. Hay que reaccionar. Sin despreciar los procesos de reflexión abiertos en los partidos, considero que debe emerger un nuevo protagonista; la izquierda “difusa”, es decir los miles de hombres y mujeres que han militado en la izquierda hoy huérfanos de cualquier sigla, junto con gente, sobretodo joven, que sin haber pasado por ninguna organización política se siente comprometida con los ideales de la transformación social. Solo sabremos qué le pasa a la izquierda si conocemos lo que pasa en la sociedad y a partir de este diagnóstico construimos un proyecto de ilusión, confluencia y articulación de todos aquellos, hombres y mujeres, que se sienten identificados en la apuesta por el federalismo y la sostenibilidad social y ecológica. Debemos afrontar con decisión e imaginación múltiples retos. Para mi los más centrales son hoy la crisis de lo colectivo -crisis previa a la desafección de la política- y la crisis económica, entendida ésta como una crisis del modelo productivo imperante, insostenible social y ecológicamente. Si realmente queremos controlar la economía y organizar la libertad, el principal objetivo es recuperar la centralidad de la política.
Hablar hoy de España y de la izquierda necesaria es hablar de federalismo y ecologismo (o ecosocialismo o izquierda verde, tanto da el nombre si nos referimos a lo mismo, un proyecto de equidad social y sostenibilidad ecológica).
España es plural, pero para poder ejercer esta pluralidad es necesaria una propuesta federal para el estado, propuesta que hoy brilla por su ausencia. La conflictividad territorial es una de las grandes victorias de la derecha, ya sea central o periférica, y uno de los grandes impedimentos en la formulación de causas comunes, que nos convoquen sin distinción del origen territorial en los procesos de reordenamiento del Estado español y en la construcción europea. Construir identidades propias laicas sólo es posible desde el federalismo. Reivindicar lo propio sólo es positivo desde el federalismo. Aportar solidariamente sólo es comprensible desde el federalismo.
Hay que incorporar el ecologismo como programa y como seña de identidad. Nunca he entendido las resistencias de ciertos sectores de la izquierda clásica en hacerlo. A lo mejor es por eso, por ser clásica. Los límites al desarrollo, la responsabilidad intergeneracional, los criterios de sostenibilidad, la alerta temprana respecto a los graves riesgos de infarto ecológico, cambio climático, el debate abierto sobre el decrecimiento, representan en su conjunto un nuevo ideario y un nuevo proyecto de sociedad. La propuesta del “green new deal” es hoy la única alternativa planteada para garantizar que el modelo económico poscrisis se oriente hacia un modelo sostenible. De avanzar hacia una economía libre del carbono. El fundamento de este “green new deal” es sencillo: utilizar el gasto público para impulsar la economía favoreciendo la inversión en nuevos sectores que protejan el medio ambiente, lucha contra el cambio climático y creación de nuevos trabajos “verdes”.Junto con el feminismo, el ecologismo ha sido una de las grandes revoluciones de la segunda mitad del siglo XX. Tomémoslo en serio y más cuando en España existe un rico, complejo y combativo ecologismo social.
Es necesario hacer emerger nuevos protagonistas que expliquen de manera alternativa la realidad y ofrezcan nuevas soluciones a los viejos y nuevos problemas.En España, digan lo que digan los pesimistas, sinceros o interesados, hay la suficiente capacidad intelectual y energía social y política para poder salir de este marasmo. No podemos ni queremos resignarnos a quedar reducidos a las estrechas paredes de lo que hoy representan los partidos si no queremos, los que militamos en alguno de ellos, que las paredes se nos acaben cayendo encima. Hay que abrirse. Nuestra ambición debe ir más allá de nuestra viabilidad electoral. Hay que pretender liderar los debates presentes en nuestra sociedad en estos momentos de desconcierto y descontento. Hay que reorientarse.
Previo al qué hacer, es el por donde empezar. Creo que lo más sencillo y práctico es constituir una fundación que sea espacio de encuentro, reflexión y también de movilización. Convocar a todas las personas interesadas y darles voz y protagonismo. Una fundación de ámbito estatal, integrada por personas a título individual. Y hacer girar la rueda, ampliando los espacios de debate y reflexión. Estoy convencido de que si hay ideas, estas siempre encuentran la forma de organizarse. No debe ser un espacio para los partidos, sí también para gente de partidos.
Dicen que las crisis pueden ser oportunidades. Esta que padecemos, hoy por hoy, no lo es. Los mismos causantes de la crisis lideran su respuesta. Es nuestra responsabilidad hacer todo lo posible para que esto no sea así. Y para ello necesitamos soluciones y fuerzas. Y si no las tenemos por nosotros mismos, cosa bien evidente, hay que buscarlas fuera. Es por eso que es estrategia de ICV colaborar en articular el inicio de un espacio de debate, propuesta y articulación de lo que los italianos llamarían “il popolo di sinistra”, el pueblo de izquierdas.
La celebració del 8 de març no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, el incendi de la fàbrica de Cotton el 8 de març de 1908 o el incendi de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911. En aquest dos incendis van morir 129 i 142 dones, respectivament.
En la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, reunida a Copenhaguen l'any 1910, Clara Zetkin presentà la proposta d'establir el Dia Internacional de la Dona, amb l'objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat. La primera jornada oficial del 8 de març com a Dia Internacional es va celebrar el 1911.
Al final de la dècada dels seixanta ressorgeix el feminisme, que a més de lluitar pels drets legals de les dones qüestiona la distribució de rols dins de la família, la societat, la sexualitat o el treball domèstic. El nou moviment d'alliberament de les dones recupera la commemoració del 8 de març, que s'havia anat oblidant després de la Segona Guerra Mundial i que corrobora les Nacions Unides, el 1997, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.
Avui 8 de març alcem la veu per la igualtat entre homes i dones no sols de forma teòrica (amb el reconeixement de drets), sinó també amb la pràctica: igualtat de salaris, igualtat de condicions socials, igualtat en la distribució de les feines a casa, no violència ni discriminació cap a les dones. Sabem que aquesta igualtat no és sols cosa d’un dia, per això avui ens animem a joves i majors a treballar per la igualtat ara i sempre.
Entrades
Comentaris
