Com sempre, després de la manifestació i els crits populars venen els conflictes per les xifres.
És evident que a la manifestació del Cabanyal érem milers els qui cridàvem, el qual és important. Però amb haver-ne segut més d’un n’havera segut prou, doncs per denunciar l’especulació, l’abandó, i l'expoli d’un barri amb gran història no sols és necessiten multituds –que les hi havien—, és necessiten raons. I a la manifestació els carrers del Cabanyal estaven plens de raons que demanaven “rehabilitació sense destrucció”.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada